b a s e d e d a d e s t e a t r e v a l e n c i à 1936 - 2005

EQUIP INVESTIGADOR

Coordinador del projecte
Josep lluís sirera

Disseny base de dades
X
avier puchades

 

Investigadors
V
icente adelantado Fàtima agut Maribel bayona Empar ferrer Francisca ferrer Jaume lloret Pasqual mas Remei miralles Josep vicent peiró Adolf piquer Xavier puchades Josep lluís sirera

 

 

PRESENTACIÓ

Un dels problemes més greus amb què es troben els investigadors de la història del teatre valencià contemporani és que són molt escassos els repertoris d'autors i obres escrites en la nostra llengua del 1939 ençà. Diverses són les causes d'aquesta pobresa informativa. La més important, al nostre parer, és la percepció apriorística de trobar-se davant un panorama pobre i poc atractiu, i que no paga la pena de fer recerques sistemàtiques i exhaustives.

Per què aquesta percepció? Entren ací en joc causes sociohistòriques ben conegudes. Com la repressió cultural que va institucionalitzar el franquisme triomfant aquell 1939 i que va traduir-se en una reducció de les estrenes d'obres en valencià així com en una disminució encara més important de les seues edicions. És lògic deduir que, en un context tan poc favorable (dificultat d'estrenar i editar teatre en valencià), es produira un significatiu retraïment devers l'escriptura en valencià per part dels dramaturgs supervivents a la Guerra Civil o dels qui van aparéixer amb posterioritat a la seua fi. Les restriccions temàtiques, el canvi de costums (socials, morals) i la instauració d'una rígida censura, tampoc no anaven a afavorir gens l'escriptura de noves obres, sotmeses a limitacions de tota mena i a la repetició d'esquemes, temes i personatges per tal d'evitar topades amb les autoritats.

La situació no va va millorar significativament a partir de la dècada dels cinquanta, anys a partir dels quals és possible detectar un cert afebliment de la pressió (i de la repressió) cultural, perquè això coincidirà amb una gran crisi teatral (a nivell valencià, peró estesa també per tot l'Estat Espanyol) que provocarà la virtual desaparició de les nostres cartelleres professionals de les formes tradicionals de teatre valencià (singularment el sainet) que encara subsistien. Només a les darreries dels seixanta, amb el teatre independent podrem parlar d'una recuperació del teatre en valencià, recuperació que, no sense retrocessos i contradiccions, ha fet el seu camí fins el dia de hui.

* * *

Tot l'anterior podria fer-nos pensar que el panorama de l'escriptura teatral en valencià d'estos darrers setanta anys és, com s'ha comentat adés, més aviat pobre i precari. Però, ¿és així en realitat? Si ens cenyim a les obres editades potser podríem pensar-ho, però si no ens limiten a elles i ampliem el camp d'interés a les obres que romanen inèdites, la primera cosa que ens sobtarà és el gran nombre de peces que trobem, representades o no.

Com és obvi, quantitat no té perquè ser sinònim de qualitat. Però de forma anàloga, que una obra reste inèdita i/o no representada no significa que no tinga mèrits per a haver sigut estrenada o publicada. Això és una de les coses que es desprén d'una part significativa de les obres recollides en la present base de dades. Una altra, prou dolorosa, és que si repassem les entrades de la present base, ens trobarem amb un grapat, igualment significatiu, de textos que malgrat haver sigut estrenats i/o editats al seu moment, han caigut en l'oblit i són poc menys que inaccessibles per al lector interessat no especialitzat. Hi ha, en definitiva, massa mala memòria en el nostre teatre, així com una manca d'infraestructures que permeten la normal circulació i difusió del teatre valencià. I que conste, per cert, que quan parle de mala memòria no pense només en les obres d'èpoques més reculades sinó que caldria incloure-hi les més recents, perquè moltes obres escrites als darrers anys han desaparegut virtualment en no ser publicades al seu moment… Oblit al qual, a més, cal afegir el desconeixement que tenim de part considerable de l'obra dels dramaturgs recents.

* * *

Tot l'anterior era un repte que ens ha dut a la necessitat de començar el tan necessari inventari general del teatre valencià per allò que més urgia: donar notícia de les obres dramàtiques escrites en valencià durant els darrers setanta anys. El disseny de la fitxa, molt més ambiciós, pretén que, amb el temps, vaja incorporant-s'hi informació complementària sobre les circumstàncies de la representació, la documentació visual i escrita per ella generada, etc. En un segon moment, no descartem una base de dades complementària d'autors, amb notes biogràfiques i professionals més àmplies.

Pel que s'acaba de dir, queda clar que la present Base de Dades no és una eina tancada. L'equip científic continua treballant de forma continuada en ella, gràcies a l'ajut de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Universitat de València i, més concretament, del Servidor Parnaseo, on s'integra. Periòdicament, doncs, la base s'actualitzarà amb noves fitxes i amb fitxes que aniran completant-se a poc a poc. No hi ha termini per al tancament definitiu, per descomptat, perquè el teatre en valencià és una realitat, per sort, ben viva i sense data de caducitat. En un futur una miqueta més llunyà (no molt més, però), esperem també donar cabuda de forma paral·lela a una base de dades de la producció en castellà dels dramaturgs valencians perquè els interessats puguen comptar amb una visió completa de la realitat de la literatura dramàtica contemporània a la Comunitat valenciana.

En tractar-se d'una base de dades en procés constant de revisió i ampliació, els interessats trobaran que cada fitxa té diversos estats d'elaboració. Hi ha en primer lloc les que corresponen al que podríen qualificar de simple inventari : notícia d'una obra dramàtica extreta d'una font secundària (bibliogràfica o catalogràfica) amb les indicacions per a la seua posterior localització, si n'hi ha. En segon, fitxes que corresponen a textos ja llegits, i dels quals posseïm una informació molt major. Finalment, fitxes que contenen també informació sobre les circumstàncies de la representació. La incorporació de material gràfic (cartells, fotografies, programes) ha quedat ajornada per a una segona fase, ateses les dificultats tècniques que això comporta.

* * *

Per a l'elaboració de la present base de dades hem d'agrair molt sincerament ls facilitats que ens han donat el Centre de Documentació de Teatres de la Generalitat Valenciana, l'Institut del Teatre de Barcelona, la Biblioteca Valenciana, la Biblioteca Nacional de Madrid, i moltes altres biblioteques valencianes i de fora de les nostres terres que seria llarg d'enumerar… Sense la seua comprensió, i col·laboració, la Base de Dades no hauria passat de ser un simple projecte

Agraïment especial mereixen els nostres autors de teatre: la gran quantitat de textos inèdits que hem pogut inventariar, i, en molts casos, llegir, són la millor demostració que les nostres peticions han sigut acollides amb moltíssim interés; hem pogut accedir així a un riquíssim patrimoni dramàtic, així com a notícies de representacions poc conegudes… Materials tots els quals han enriquit de forma substancial la informació que ací s'aporta.

Finalment, volem agrair també tots aquells informants que han fet possible que l'equip científic que ens hem encarregat de la confecció de la base trobara materials de difícil localització.

Tot això, a més de l'entusiasme, el rigor i la solidesa de l'equip de treball, ha fet possible que el que era un projecte siga ja una realitat i, el que és més important, una realitat en procés constant d'amillorament.

* * *

No voldriem tancar esta presentació sense fer explícita la nostra voluntat que la present bade de dades siga un instrument de referència al costat d'altres ja existents (com la del Centre de Documentació de Teatres de la Generalitat, o la de la Biblioteca de l'Institut del Teatre de Barcelona), i que els investigadors i interessats s'impliquen en ella, aportant-nos informacions que no posseïm o ajudant-nos a depurar les errades que puguen existir.

En definitiva, la base de dades que ací presentem no és només nostra , dels autors dramàtics, de l'equip científic de realització i dels promotors (l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la seua propietària, i la Universitat de València), sinó que és de tots aquells que s'interessen, des de qualsevol vessant, pel teatre valencià.

València, 21 de febrer de 2006.